Revitalizaçon linguìstica

De Wikipedia

La revitalizaçon linguìstica, tamien conhocida cumo revivificaçon linguìstica ou inversion de substituçon linguìstica, ye una tentativa de detener ou arreverte’l decline d’una lhingua ou d’arrevivir una exstincta. N elha podran incluyise linguistas, collectivos culturales ou communitarios ou gubiernos. Delha xhente defende una distincçon ente reavivamiento linguìstico (la resurreiçon d’una lhingua muörta n sin fhalantes nativos exsistentes) & la revitalizaçon linguìstica (el recapte d’una fhala “moribunda”). Ãpuncta-se que mal hôubo un casu exitosu d’un renacemiento da fheitscho d’un idioma, el de la lhingua hebraica, creando una nuöva camada fhalantes nativos in sin nin un fhalante nativo prexsistente de referencia.

Los idiomas que se destinen a revitalizaçon incluyen aquelhos u l usu & la suâ proeminencia anden cun limitaçones severes. Da quando, varies tàctiques de revitalizaçon la lhingua son a ser usades qua retientu de resurreiçon de lhingues exstinctes. Magar variar mũîtscho la meta la revitalizaçon l idioma de casu n casu, normalmente implica la tentativa d’expandir usu & cifra fhalantes, ou tentar de caltene’l nivel real d’usu por defende’ la lhingua de la exstincçon ou de la muörte.

Razones a respeito de revitalizaçon varìen. Solo nos postreiros tiempos, estima-se tener sido exstinctes mas de 2000 lhingues. La ONU estima que mas del cinquenta por ciento los idiomas que se fhalen wöy tienen ménos de 10.000 fhalantes & que un quartu d’ente elhos tien ménos de 1.000 fhalantes & que, a ménos haber sfhuörços cun intençon caltenelos, nos pròximos cien anhos la mayorìa d’elhos serà exstincta. Esses cifres son frequentemente citades cumo razones poles que la revitalizaçon la fhala ye necessaria preservando la diversidà linguìstica. La cultura & la identidà tamien son da vezo citades cumo razones de revitalizaçon del idioma, quando un idioma s’apercibe cumo un “tesouru cultural” ùnicu. Cun frequencia, una communidà ve la lhingua cumo una parte ùnica de la suâ cultura, connectando-la cun la ancestrìa ou cun la tierra, eguando una parte essencial de la suâ figura & historia.

La revitalizaçon linguìstica tamien anda intimamente vinculada al campu linguìsticu de la documentaçon linguìstica. N essi campu, los linguistas tenten de crear memories completes de grammàtica, de vocabulario & de recursos linguìsticos d’un idioma. Esta pràctica ye a lhevar a mũîtschos a una mayor preoccupaçon pola revitalizaçon d’una lhingua specìfica pel sou studio. Per outra parte, la xheira de documentaçon piensa-se mũîtsches vezes cun fines de revitalizaçon.

Los quattro stadios del compromisu linguìsticu

Saludable/fhuörte: xhente de toles camades gasta la lhingua n situaçones stremades.

Decadencia/inferma: fhalada pola xhente mas vieyo; non utilizada da fheitscho por xhente mas moço.

Moribunda/morriendo: solo delhos fhalantes (non nenhos) remanecen; nun se usa mas ya pola recielha cumo lhingua materna.

Exstincta: nun se fhala mas ya ou ya nun ye potencialmente fhalada.

Theorìa

Una de les etapes preliminares mas importantes na revitalizaçon / recuperaçon la fhala implica stableç el stadio n que una determinada lhingua se “mangou”. Esso adiuda a les partes implicades a dar cun la meyor maneira de sofhitar ou arreactiva’l idioma.

Tàctiques de reversion de la substituçon linguìstica

Exsisten mũîtsches theorìes ou modellos differentes que tenten de traçar un schema de revitalizaçon de la fhala. Una d’elhes ye fornecida pol cèlebre linguista Joshua Fishman. El paradigma de Fishman arreviviendo lhingues minaçades (ou adormecides), ou tornando-les sustentables, consiste n un processu d’oîtscho etapes. Los sfhuörços han concentrase nes etapes iniciales de restauraçon ta ser consolidades primeiro d’aportar a etapes posteriores. Les oîtscho etapes son:

  1. Acquisiçon de la lhingua por adultos, que fhaen d’apprehendizes de la lhingua (recomienda-se u la mayorìa los restantes fhalantes la lhingua son per-mayores & u se dixebren socialmente d’outros fhalantes de la lhingua).

  2. Crear una poblaçon socialmente integrada de fhalantes activos (ou usuarios) de la lhingua (n esta phase ye normalmente meyor concentrase principalmente na lhingua fhalada, mas que na lhingua scripta).

  3. In localidahes onde hôubier una cifra razonable xhente habitualmente usando la lhingua, incentiva’l usu informal la fhala ente la xhente de tolos collectivos de cappes etaries differentes & nel sen les families & fhaer spolheta’l sou usu diariu, eguando instituçones de sextaferiaho local – vizinança, nes que la lhingua s’incentive, defenda ou ampare (& in determinahos contextos, polo ménos) s’use exclusivamente. In fhasteires u la competencia oral na lhingua ya s’algamare n toles cappes etaries, spolheta’ l alphabetizaçon na fhala, solo que d’una fhorma que nun dependa de la assistencia (ou bona fe) del systema educaçon statal.

  4. U l stado lo auctorizare, & u les cifres lo xhustificare, promove’l usu l idioma na educaçon statal compulsoria.

  5. U les etapes anteriores se cuttieren & se consolidaren, incentiva’l usu la fhala nel local trabayu (àmbitu de trabayos mas baxos).

  6. U les etapes anteriores se cuttieren & se consolidaren, incentiva’ l usu la lhingua nos locales de servicios gubernamentales & de los multimedia.

  7. U les etapes anteriores se cuttieren & se consolidaren, incentiva’l usu la lhingua na educaçon superior, gubierno, &c.

Esti paradigma de reavivamiento linguìstico destina-se a impobina’ los puxos ende, u fhueren mas efficazes & por consequencia evita’l sperdicio fhuörçes cun la intençon de cuti’ les etapes finales de recuperaçon, quando les etapes iniciales nun s’algamaren. Por exemplo, ye probablemente un sperdicio fhaer campanya pol usu d’un idioma na television ou nos servicios gubernamentales si dala familia nun avezare usa’l idioma.

Per outra parte, Tasaku Tsunoda describe una riestra differentes tèchniques ou mèthodos que los fhalantes son a usar cul fin d’arrevitalizar una fhala, incluyendo tèchniques que arreviven lhingues exstinctes & sofhiten les mas ruines. Les tèchniques de les que elhi fhai elenchu anden da vezo torgades pol rixhu real de la fhala.

Elhi affirma que l mèthodu d’immersion nun ye possible usalu por arrevitalizar un idioma exstinctu ou moribundu. In contraste, el mèthodu d’apprehendiz – mentor in transmission individual pola proficiencia linguìstica ye a ser usahu cun idiomas moribundos. Varios outros mèthodos de revitalizaçon, incluyendo aquelhos que dependen del Saber tèchnicu, cumo grabaçones ou audiovisuales, son a usase n idiomas cun qualquier stado de viabilidà.

Factores de successu na revitalizaçon linguìstica

David Crystal, nel sou lhibru Language Death, postula que la revitalizaçon linguìstica ye mas probable ser exitosa si los sos fhalantes

  • promuöven el reconhocemiento la lhingua dientro la communidà dominante;

  • augmenten la suâ riqueza & renta;

  • fhaen arrescampla’l sou Poder lìcitu a los wöyos de la communidà dominante;

  • tienen una fhuörte presencia nel systema educacional;

  • son quien a scribi’ la fhala;

  • son quien a usar tèchniques electròniques;

Restablicemiento linguìstico

Ghil’ad Zuckermann propon el “Restablicemiento linguìstico” cumo nuöva disciplina & paradigma linguìsticu.

Zuckermann indica que

“la linguìstica de restablicemiento camuda l campu la linguìstica històrica, debilitando, por exemplo, el modello de los àrboles de stirpes linguìstiques, implicando que una lhingua mal tien un paî a penes”.

A communya cun Zuckermann,

“el restablicemiento linguìstico combina studios scientìficos d’acquisiçon de lhingua nativa & didàctica de lhingues allochthones. Finalmente, la recuperaçon la fhala ye l casu mas extremu de didàctica de segundu idioma. Restablicemiento complementa l area stablicida de linguìstica documental, que recopila les lhingues minaçades primeiro de quedar elhes dormientes”.

Exsisten discordancies nel campu la revitalizaçon la lhingua pol nivel ta u l renacemiento se tenga de concentrar por caltene’ la fhala tradicional, deixando sitiu a la simplificaçon ou al imprèstamo extensivo de la lhingua mayoritaria.

Compromisu

Zuckermann reconhoç la presencia de “peculiaridahes & idiossincracies locales”, non obstante indica que

Exsisten restricçones linguìstiques applicables a todeles tentatives de renacemiento. Dominales adiudarìa a los revivalistas & a los lìderes autochthones a trabayar mas efficientemente. Por exemplo, ye mas fácile resucitar vozes bàsiques & declinaçones verbales que sones & collocaçon pallabres. Los revivalistas han ser realistas & deixase de consignes murnies & contraproducentes cumo – dean-mos l authenticidà ou dean-mos la muörte!

Nancy Dorian ãpunctou que talantes conservadores in relaçon a imprèstamos & cambios grammaticales mũîtsches vezes difficulten los puxos de les lhingues minaçades (cumo cul Tiwi n Australia), & que una division podrà exsistir ente revitalizadores cun educaçon & interes na historicidà, & outros fhalantes cun interes nel idioma cumo localmente authènticu (cumo a vuöltes occurriera cul irlandes). Ha hi los que argumentàran que l compromisso structural podìa, de facto, augmenta’ les perspectives de sobrevivencia, cumo serìa l casu l angles in periodu post normandu.

Tradicionalismo

Outros linguistas argumentàran que, quando la revitalizaçon la lhingua s’impresta del idioma mayoritariu, resulta que ye una nuöva lhingua, talvez un crioulho ou pidgin. Por exemplo, la exsistencia l “neohawaiiano” cumo una lhingua stremada del “hawaiiano tradicional” propunxo-se, pola fhuörte influencia l angles in tolos aspectos de la lhingua hawaiiana revivida. Elho tamien se propunxo pal irlandes, cun una division accentuada ente l “irlandes urbano” cumo se fhala polos fhalantes d’irlandes cumo segunda lhingua & l irlandes tradicional tal cumo se fhala qua primeira lhingua nes fhasteires del Gaeltacht. Béarra affirmou:

… [segir] la sintaxis & les convençones idiomàtiques del angles, [dirìa star] produziendo lo que equival a pouco mas que angles que s’inxhareta na lhingua irlandes.

Cun relaçon a la d’aquelha moribunda, lhingua manx, el studiosu T. F. O’Rahilly declarou:

Quando una lhingua s’intrega a un idioma exterior, & quando tolos sos fhalantes se tornen bilingues, la penalizaçon ye la muörte.

Neil McRae reconhocîu que los usos del gaèlico scoces s’anden tornando cada vez mas tokenìsticos, & l idioma nativu gaèlicu anda perdiendo-se n favor de tèrminos artificiales que s’iguen polos fhalantes de gaèlico cumo segunda lhingua.

Exemplos specìficos

El renacemiento total d’una lhingua muörta (nel sen de nun tener fhalantes nativos) n una communidà autosustentable de varios milhones fhalantes cumo primeira lhingua mal acontecîu una vez, nel casu la lhingua hebraica, hagora idioma nacional d’ Israel. N esti casu, hôubo un conglomerahu ùnicu de characterìstiques històriques & culturales que facilitàran el reavivamiento (ver renacemiento l idioma hebraicu).

Cun un disindolque que se y relaçona, lhingues litteraries in sin fhalantes nativos gozarun de gran valor & utilidà pràctica cumo lhingues franques, contando da vezo milhones de fhalantes fluyentes al in par. In mũîtschos d’essos casos, un Declinar nel usu la fhala litteraria, delhes vezes precipitahu, posteriormente s’accompanyou por una fhuörte renovaçon. Esso aportou, por exemplo, al renacemiento l lhatin clàssico na Renacença & nel renacemiento l sànscrito nos primeiros sieglos dC. Un phenòmenon anàlogo nos àmbitos contemporaneos de lhingua àrabe & cul usu expandidu de la lhingua clàssica litteraria (Àrabe Moderno Padron, una fhorma l àrabe clàssico l sieglo seys dC). Elho s’apprehende a tolos fhalantes instruyidos & s’usa n transmissiones de radio, discussiones formales, &c.

Pa de tras, les lhingues litteraries txubierun delhes vezes al nivel de torna-se primeires lhingues de communidahes linguìstiques abondo vastes. Un casu ye l italiano padron, que se formou cumo una fhala litteraria derivada de la fhalielha de la Florença l sieglo XIII, specialmente quando usada por importantes scriptores florentinos cumo Dante, Petrarca & Boccaccio. Essa fhala exsistîu per varios sieglos principalmente cumo vehìculu litterariu, cun poucos fhalantes nativos; mesmo n 1861, a les vièsperes la unificaçon italiana, la lhingua mal contaba cun 500.000 fhalantes, mũîtschos non nativos, d’una poblaçon total de cerca 22.000.000. El successu subsequente la lhingua fhoi por disinvolvemiento consciente, u los fhalantes de qualquiera les numeroses lhingues italianes apprehendierun l italiano padron cumo segunda lhingua &, posteriormente, transmittierun-lo a les suês families, que lo apprehendierun cumo primer idioma. Ye nidio que esso vieno a recostines de les lhingues italianes locales, la mayorìa les quales anden hagora minaçades. L èxitu appreciou-se n circumstancies similares pol alto-alleman, tscheco-padron, hispanyol-castelhano & outros idiomas.

Asia

La lhingua ainu l puöblru autochthone ainu del norte Xhapon sta inguanho moribunda, pero puxos anden presentes cul aciu d’arrevivila. Una pesquisa de 2006 nel Hokkaido ainu indicou que mal un 4,6% los ainus que s’intervistarun fhueran quien a tscharrar ou “fhalar un pouco” ainu. In 2001, l ainu nun s’apprehendìa n dala schuöla primaria ou secundaria n Xhapon, pero offrecìa-se n varios centros d’idiomas & universidahes in Hokkaido, ansì cumo na Universidà Chiba n Tokio.

In Tschina, la lhingua mantschu ye una de les lhingues mas minaçades, cun fhalantes solo n très pequenhes fhasteires remanecientes de Mantschuria. Delhos enthusiastas anden trabayando por arrevivi’ la fhala los sos ancestros gastando diccionarios & lhibros de textu disponibles, & quanto si mas vjsites occasionales al condahu autònomu Qapqal Xibe n Xinjiang, u la lhingua Xibe relacionada indagora ye fhalada nativamente.

Nes Philipines, una variante l hispanyol basada principalmente n hispanyol mexicano fhoi la lhingua franca del paìs de magar la colonizaçon hispanyola n 1565 & fhoi lhingua official cabo l philipino (una forma patronizada de lhingua tagalog) & l angles ta 1987 lhöw de ratificar una nuöva constituçon, u se redissenyou cumo lhingua voluntaria. Cumo resultahu de la exclusion cumo lhingua official & anhos de dixebra a nivel official per & tres la colonizaçon americana, l usu la lhingua hispanyola ente la poblaçon commun diminuyîu drasticamente & tornou-se moribunda, cun los fhalantes nativos restantes siendo principalmente per-vieyos. Ente tanto, anda habiendo un renacemiento sele pola promoçon del gubierno anterior so l administraçon la expresidenta Gloria Macapagal-Arroyo. Mas notablemente, la Resoluçon nº 2006-028 restablicîu l hispanyol cumo disciplina oblrigatoria n schuöles secundaries & universidahes. Los effeitos fhuerun immediatos, ya que la geta de falantes hispanyol nel Mundo l trabayu augmentou de magar 2008. A partir de 2010, l Institutu Cervantes de Manila relatou la cifra hispanophones philipinos cun conhocemiento nativo ou non nativo pel cammin los très milhones (incluyendo aquelhos que fhalen crioulho chavacano). Aculhà de los puxos del gubierno, l hispanyol tamien vîu renace’l interes por multimedias gracies a la importaçon telenoveles & mùsica de les Amèriques. L hebraico, outrora n gran parte lhingua del cultu, restablicîu-se cumo mediu communicaçon quotidiana polos hebreos que migrarun pal que ye wöy el stado d’Israel & los territorios palestinos cominçando l sieglo XIX: ye l exemplo mas famoso & exitoso de revitalizaçon d’una lhingua.

Australia & Nuöva Zelanda

La colonizaçon europea d’Australia & el consequente mal suffridu poles communidahes autochthones tuvierun un effeitu catastròphicu sobre les lhingues autochthones nel sudeste & sur del pais, deixando-les in sin fhalantes nativos vivos tradicionales. Varies communidahes autochthones in Victoria & n outros lhogares anden tentando d’arrevivir esses lhingues. El trabayu ye typicamente impobinahu por un collectivu xhente mayor & outres persones cun conhocemiento, cun los trabayadores la communidà a fhae’ la mayor parte la pesquisa & la instrucçon. Elhos analyzen los datos, disinvuölven systemas d’orthographìa & vocabulario & preparen recursos. Les decisones son tomades a communya. Delhes communidahes usen linguistas & tamien exsisten linguistas que trabayen de fhorma independiente.

Un casu de los meyores de relativu èxitu na revitalizaçon la fhala ye l casu l Maori, tamien conhocido cumo te reo Maori. Ye la lhingua ancestral del puöblru autochthone Maori de Nuöva Zelanda ye un vehìculu de narrativa n prosa, poesìa cantada & recital d’ancestrìa. La historia l puöblro maori ye apprehendida n te reo Maori n cases de studio sagrades per transmission oral. Quanto si mas de spuöis de tornase te reo Maori una lhingua scripta, la tradiçon oral perservou-se.

N intamando la colonizaçon europea, mũîtsches lheyes se promulgarun promoviendo l usu l angles in cuöntes de te reo Maori ente los puöblros autochthones. La Lhey d’Ordinamiento la Educaçon de 1847 ordenou la instrucçon scholar n angles & stablicîu internahos accelerando ansì l assimilaçon la xhente moço maori na cultura europea. L Actu de Schuöla Nativa de 1858 prohibîu fhalar te reo Maori nes schuöles. Los professores coloniales tamien promovieran l usu l angles in lhares maoris, convenciendo a mũîtschos paîs que los sos fhiyos nun diben ser quien a trabayar in sin fhalar angles.

Pela dècada de 1970, un cuölmu moços maoris, que se tyamou Nga Tamatoa, fhixzo campanya cun èxitu cun que a los maoris se yos apprehendier nes schuöles. A parte, Kohanga Reo, preschuöles d’idioma maori, tyamades niales de lhingues, fundaríen-se. L èmphasis staba n apprehender a la recielha la fhala siendo inda nenhos, una tàctica per-efficaz apprehendiendo idiomas. La Comission de Lhingua Maori formou-se n 1987, lhevando a una riestra reformes nacionales destinades a arrevitalizar te reo Maori. Incluyen programmas multimedia de transmission in te reo Maori, programmas universitarios de graduaçon d’administraçon in te reo Maori & una selmana annual de lhingua maori. Cada iwi, ou tribu, creou un programma de planes d’idiomas attendiendo les suês circumstancies specìfiques. Essos sfhuörços resultarun n un spoxige constante de nenhos apprehendiendo n te reo Maori nes schuöles de magar 1996, creando una quantidà significativa fhalantes fluyentes & tornando l maori proeminente & util no quotidiano de la xhente. El programma fhoi tan  per-exitosu que programmas semeyantes se basarìen n elhi. Vèi la renacença la lhingua maori.

Europa

N Europa, nel sieglo XIX & nel intamu l sieglo XX, l usu de lhingues locales & apprehendides diminuyîu conforme los gubiernos centrales de differentes paises imponìen la suâ lhingua vernacular cumo padron in toda educaçon & usu official (essi yera l casu l Reyno Unido, Francia, Hispanya, Italia & Grecia &, in cierta medida, n Allemania & n Austria-Hungrìa).

Nes ùltimes dècades, el nacionalismo local & los movemientos de dreitschos humanos formarun un patron de polìtica mas multicultural nos stados europeus; la condemna aguda de les pràctiques anteriores de suppression de lhingues locales expressou-se nel usu tèrminos cumo “linguicidio“. Les campanyes alçaran los perfiles les lhingues locales de fhorma tala que, in delhos territorios europeos, les lhingues locales acquiriran el statuto de lhingues officiales, cabo la lhingua nacional. L acçon del Conseyo d’Europa n esti dominio (ver Charta Europea pales lhingues Locales ou Minoritaries) contrasta cul fheitschu de la Union Europeia tener concedido statuto official a una cifra restricta lhingues officiales (ver lhingues de la Union Europea). Inguanho, les tentatives officiales por arrevitaliza’ les lhingues minaçades, cumo la promoçon del gales, del galhego, del basco & del catalan nos sous respectivos territorios nativos, tuvierun diversos niveles de successu.

Irlandes

Una de les tentatives europees mas conhocides de revitalizaçon d’una lhingua ye la de la lhingua irlandesa. In quanto l angles ye dominante na mayor parte d’Irlanda, l irlandes, una lhingua celta, indagora se fhala n ciertes fhasteires tyamades Gaeltachtaí, pero anda n seria decadencia. Los reptos a los que hôubo infrentase la lhingua nos postreiros sieglos incluerun la exclusion fhuöra de dominios importantes, la diffamaçon social, la muörte ou la emigraçon mũîtschos fhalantes d’irlandes quando la fhame irlandesa la dècada de 1840 & la emigraçon continuada de magar aquelha. Los puxos revitalizadores del irlandes andaben siendo fheitschos, ente tanto, de magar mediahos del sieglo XIX, & associaben-se a un anhelu d’independencia polìtica irlandesa. La revitalizaçon al in par de la lhingua irlandesa conlhevou principalmente l Apprehender irlandes cumo lhingua oblrigatoria nes principales schuöles de lhingua anglesa. Pero la incapacidà d’apprehendelo de maneira efficaz & captivante significa (cumo observa l linguista Andrew Carnie) nun acquiri’ los alumnos la fluencia necessaria qua viabilidà duradeira de la lhingua, & esso lheva a la repunancia & al resentimiento. Carnie tamien observou la falta medios audiovisuales n irlandes (2006), magar esso ya nun ser mas el casu.

La decadencia l Gaeltachtaí & el fracassu la revitalizaçon impobinada pol stado combatierun-se con movemiento de reavivamiento urbano. Basa-se esto lhargamente n un systema scholar independiente que se basa na communidà, que se conhoç communmente cumo Gaelscoileanna. Esses schuöles apprehenden inteiramente n irlandes & la suâ cifra anda spoxigando, cun mas de trenta d’esses schuöles solo n Dublin. Son elemento importante na creaçon d’una rede fhalantes urbanos irlandeses (conhocidos cumo Gaeilgeoirí), que tienden a ser moços, cun òptima educaçon & de classe media. Hagora ye probable que essi collectivu ya acquiriera massa crìtica, un fheitschu que se ve na expansion de medias in lhingua irlandesa. La television in lhingua irlandesa gozou d’un èxitu special. Argumentou-se que elhos tienden a tener meyor educaçon que los monolingues fhalantes d’angles & gozen de status social mas elevahu. Arrepresenten la transiçon l irlandês a un Mundo urbano moderno, cun un creciente augmento l respeitu.

Gaèlico scoces

Ha hi tamien tentatives actuales por arrevivi’ la lhingua relacionada del gaèlico scoces, que se supprimîu spuöis de la formaçon del Reyno Unido, & introu n decadencia in toda vìa mas poles Clearances de les Highlands. Inguanho, el gaèlico mal se fhala ampliamente nes Islles Occidentales & ayures in fhasteires sparcìes per Highlands & Islles. La decadencia fhalantes gaèlico proficientes diminuîu, & ente tanto, el centro poblacional passou a fhalantes L2 in zones urbanes, particularmente n Glasgow.

Manx

Outru idioma celta, manx, perdîu l sou postrer fhalante nativu n 1974 declarando-se exstinctu pola UNESCO n 2009, sí que ansí nunca diminuîu da fheitscho el sou usu. La lhingua ye hagora apprehendida nes schuöles primaries & secundaries, incluendo les Bunscoill Ghaelgagh, usa-se n daquè eventos pùblicos & ye fhalada cumo segunda lhingua por approximadamente 1.800 persones. Los puxos de revitalizaçon incluen programmas de radio n manx & medias sociales & recursos na rede. El gubierno manx tamien s’involucrou nel sfhuörçu creando organizaçones cumo la Manx Heritage Foundation (tamien conhocida cumo Culture Vannin) & la posiçon del Manx Language Officer. El gubierno lhançou una tàctica official pa la lhingua Manx de 2017 a 2021.

Còrnico

Hôubo varies tentatives d’arrevivi’ la lhingua de Cornualhes, tanto privadamente cumo delhes so la Communya la lhingua Còrnica. Daquè de les actividahes incluìen la traducçon scriptures christianes, una guilda bardos & la promoçon la litteratura còrnica n còrnico moderno, incluendo romances (novelles) & poesìa.

Amèrica l Norte

Nos postreiros anhos, una cifra creciente tribus natives americanes vienen tentando d’arrevitaliza’ les suês expressiones. Por exemplo, exsiste un applicativu Apple iPhone / iPod pa la fhala Halq’emeylen del territorio l Gran Vancouver nel Canadà. Tamien, ha hi applicativos (incluendo phrases, elenchos de pallabres & diccionarios) in mũîtschos idiomas nativos, cumo Cree, Cherokee ou Chickasaw, ta l Lakota, Ojibway ou Oneida, Massachusett, Navajo & Gwych’in.

Wampanoag, una lhingua fhalada pol puöblru l mesmu nome n Massachusetts, passou per un proyectu revitalizaçon que s’impobinou por Jessie Little Don Baird. El proyectu vîu recielha fhalando fluentemente la lhingua per primer vegada n mas de 100 anhos. De la mesma maneira, han hi inguanho tentatives de revitalizaçon la lhingua Chochenyo en California, que s’exstingîu.

Amèrica l Sur

Kichwa ye la variante la lhingua quetschua fhalada n Equador & ye una de les lhingues autochthones mas fhalades n Amèrica del Sur. Magar elho, el kichwa ye una lhingua minaçades, principalmente por causa la expansion l hispanyol per Amèrica l Sur. Una communidà fhalantes de Kichwa, Lagunas, fhoi una de les primeires communidahes autochthones que camudarun al idioma hispanyol. Segun King, esso fhoi pol spoxige l commercio & los negocios cun una gran vilha de lhingua hispanyola de les proximidahes. La xhente de Lagunas affirma que nun fhoi por fines d’assimilaçon cultural, ya que valoriza altamente la suâ identidà cultural. Ente tanto, una vegada que essi contactu se fhixzo, la fhala del puöblru Lagunas camudou pente toles camades de los fhalantes de Kichwa al bilinguismo hispanyol que hagora ye essencialmente monolinguismo hispanyol. Los sentimientos la xhente Lagunas presenten una dichotomìa cul usu la lhingua, visto que la mayorìa los miembros de Lagunas fhala exclusivamente hispanyol & mal conhoç delhes pallabres en Kichwa.

Les perspectives de revitalizaçon la lhingua Kichwa nun son promissories, puöis los paîs dependen de la scholaridà cun essi fin, que nun ye ansì d’efficaz cumo la exposiçon continua a la lhingua n lhar. La educaçon na communidà de Lagunas, magar tener un focu consciente na educaçon l Kichwa, consiste principalmente n interacçon passiva, lheìda & scripta n Kichwa. A parte de los sfhuörços de base, les organizaçones de revitalizaçon la lhingua nacional, cumo la CONAIE, concentren l attençon en nenhos autochtones que nun fhalen hispanyol, que arrepresenten una gran minorìa nel paìs. Outra iniciativa nacional, el Proyectu d’Educaçon Intercultural Bilingue (PEBI), fhoi inefficaz na revitalizaçon la lhingua por tener sido dada la instrucçon en kichwa & l hispanyol tenese apprehendido cumo segunda lhingua por nenhos que yeren quasj que exclusivamente monolingues hispanos. Magar avultar delhes tèchniques inefficazes, Kendall A. King offreç varios ãppunctes:

  1. Exposiçon & acquisiçon la fhala de pequenhos.

  2. Tèchniques d’immersion extrema.

  3. Mùltiples & diversos puxos por tyigar tamien a los adultos.

  4. Flexibilidà & cordinaçon, planificaçon & implementaçon.

  5. Impobinando-se directamente a differentes variantes de fhala.

  6. Planificadores emphatizando que la revitalizaçon la fhala ye un processu al que y vaga mũîtscho.

  7. Implicando la mayor quantìa xhente possible.

  8. Paîs usando l idioma cun fhiyos.

  9. Planificadores & defensores abordando l problema per tolos requeixos.

Conseyos specìficos incluen transmittir una percepçon elevada de la lhingua nes schuöles, concentrando-se nos sfhuörços de base tanto na schuöla cumo n casa, & calteniendo l attençon nacional & local.

Criticismo

John McWhorter argumentou que los programmas arreviviendo lhingues autochthones quasj que nunca van ser abondo efficazes poles difficultahes pràctiques que se deriven. Elhi tamien argumenta que la muörte d’una lhingua nun significa necessariamente la muörte d’una cultura. La expression autochtone inda ye possible mesmo quando la lhingua primitiva disappaecîu, cumo aconteç cun los gruppos nativos americanos & cumo evidencia la fortaleza la cultura negra americana nos Stados Unidos, ente la xhente que fhala non yorubà, ma angles. Tamien argumenta que la muörte la lhingua ye, ironicamente, una pruöba que puöblros, que ta aquelha se stremaben, migren & s’arreparten ente elhos el spacio:

Caltener lhingues distinctes pente les cappes etaries mal se dà a penes mediando un autoisolamiento excepcionalmente tenaz – cumo nos Amish – ou mediando una segregaçon brutal.

Kenan Malik tamien argumentou que ye “irracional” tentar de preservar todeles lhingues de la tierra, visto que la muörte la fhala ye natural & in mũîtschos casos inevitable, mesmamente interviniendo. Elhi sofhita que la muörte la fhala fhai meyor la communicaçon, garantizando fhalar mas xhente la mesma fhala. Esso podrìa beneficia’ les economìes & reduzi’ los conflictos. Outros ãpunctaran que semeyançes na lhingua & na cultura nun tienen impedido gërres civiles brutales.

La protecçon les lhingues minoritaries contra la exstincçon mũîtsches vezes nun ye una preoccupaçon de los fhalantes de la lhingua dominante. Mũîtsches vegades, ha hi preconceitos & scurribanda deliberada de lhingues minoritaries, a fin d’apropriase l capital cultural & econòmicu de les classes minoritaries. Outres vezes, los gubiernos consideren el costu los programmas revitalizaçon & la creaçon materiales linguisticamente diversos enforma grande de mas cumo pa poder assumilos.

Vèi tamien

Organizaçones

  • Foundation for Endangered Languages

Vèi tamien

Organizaçones

  • Foundation for Endangered Languages

  • The Language Conservancy

  • Pūnana Leo, Hawaiian language schools

  • Resource Network for Linguistic Diversity

  • Culture Vannin, Manx Gaelic language organization

Lhistes

Lectures addicionales

  • Grenoble, L. A. and Whaley, L. J. (1998). Endangered Languages: Language Loss and Community Response. Cambridge University Press. (ISBN 0-521-59712-9)

  • Nettle, D. and Romaine, S. (2000). Vanishing Voices. Oxford University Press. (ISBN 0-19-515246-8)

  • Reyhner, J. (ed.) (1999). Revitalizing indigenous languages. Flagstaff, AZ : Northern Arizona University, Center for Excellence in Education. (ISBN 0-9670554-0-7)

Vìnculos externos

Organizaçones

Stados Unidos

California

Tèchnica

Tèchniques

    Deixar ua Respuosta

    Fill in your details below or click an icon to log in:

    WordPress.com Logo

    You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Demudar )

    Google photo

    You are commenting using your Google account. Log Out /  Demudar )

    Twitter picture

    You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Demudar )

    Facebook photo

    You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Demudar )

    Connecting to %s

    This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.