“El lhatino ye la materia por excelencia que convida los alumnos a passar pente mũîtschos sieglos de civilizaçon”

El professor Christian Laes defende les classes de lhatino na schuöla lhöw de la suâ conferencia na universidá de Flandres.
La referencia al “tiempu” na intruga que se mi fhixzo pola universidà de Flandres, pon el thema l lhatino directamente so un infoque de rentabilidà & d’efficacia. Exsiste indagora spacio pal studio de les lhingues clàssiques n una schuöla bien administrada, considerando los mũîtschos progressos contemporaneos?
Ha ya mas de venti anhos comincei la carreira cumo professor de lhatino. De magar los primeiros anhos alcuördo-me de nun tener evidencia garantida de la eleiçon de los studiantes & de les families d’una formaçon clàssica. El lhatino, yera una materia u, cumo professor, un cada dìe habìa de ‘lhuîtschar’. Duês dècades mas tarde, la situaçon camudarìa da nuövo. Magar Flandres, in comparança cun outres tierres europees, indagora seya a presentar un bona cifra d’alumnos & tamien un bon nivel educacional, sienten les carreires cun lhingues clàssiques el bafho caliente de la competencia na cerviz.

“El lhatino ye la materia por excelencia que convida a los alumnos a passar pente mũîtschos sieglos de civilizaçon”

N una competencia mal comprehendida & tamien falsificada, mas & mas schuöles paecen fhaer seleccionar ya ceho ente currìcula impobinando-se al lhatino ou l nuövu & modernu STEM. & in se presentando la opçon STEM cumo la passeira directa a studios “relevantes” cumo tèchnicos, tèchnicu de computaçon ou “scientìficu tout court”, ye intos la opçon por una “lhingua muörta” n mũîtschos rapazes & les families menos nidia.
Cumo classicista recommiendo a todu defensor de lhingues clàssiques que arrodie cun una revuölta amplia l tèrminu ‘lhingua muörta’. ‘Exstincçon’ ye n realidá una metàphora imprestada de les sciencies naturales. Na flora & fauna les species disappaecen definitivo. Non por coincidencia se y tyantou l ròtulu ‘muörto’ nos sieglos XVII & XVIII, quando la botànica & la sciencia animal flrorìen cumo sciencies, al lhatino.
Per outra parte, in sin xacìu da fheitscho. Cumo gracia ye possible dizir que de magar l occasu l Imperio Romano ta inguanho nun hôubo un momento solo n sin que nun hôubier daquien na tierra que nun scribier, pensare ou fhalare n lhatino. & cul aquel de lo experimentar wöy, nun se tien falta andar al Vaticano. Per ayures, spardidos per cada continente, incuöntra-se wöy dìe Circuli Latini, u los enthusiastas enxamen por practica’ la fhala antigua (l associaçon Melissa exsiste na mesma Bruxeles de nuösso). Per ya mas de 25 anhos de radiodiffusion emitte la finlandesa Nuntii Latini pel mundo inteiro noticies in lhatino que tienen un algame relativamente ampliu d’accuördo cun les pesquises. Varios institutos se concentren nel disinvolviemiento de nuöves fhormes & tèrminos. Non obstante, todos essos imprehendemientos nun fhaen al lhatino ‘per-vivo’ da nuövo.
Latin (1)
Los idiomas modernos tienen una grammàtica disinvolviendo-se & camudando por causa del usu d’una communidà. Nel lhatino la grammàtica quajsi que nun camudou de magar el sieglo III. & precisamente ende reside una superioridà immensa. Sea un historiador clàssicu del primer sieglo aC, un itinerante medieval, un explorador del sieglo XVI ou un poeta bucòlicu local del sieglo XX, n essencia remaneç el mesmu lhatino, & la differencia nun serà quajsi mayor que ente l hollandes medieval & l hollandes contemporaneo. Nin muerto nin vivo, essi lhatino ye mas bien una fhala de cultura que connecta persones pente les differentes dòmines & cultures. Preciosu patrimonio cultural intos. Solo per esti cammin diba presta-mi continuar cun esta disculpa.

Xadrez & sudoku

Mũîtsches vezes presenten-se argumentos tradicionales pal studio l lhatino nos dìes de puörtes abiertes & tardes informatives. El lhatino adiestra la memoria, por tener que se memorizar ‘pallabres’ & casos a sgaya. Apprehende-se a trabayar methòdico cun esta fhala clàssica – “apprehender a apprehender”, asseguren. Claro, son ciertos essos argumentos, que nòs ciertamente nun habríemus dischartar. El problema ye que la mesma cousa ye a dizise de quajsi que todeles materies, por nun fhalar d’habilidahes cumo l xadrez ou resolver enigmas de Sudoku.
Na realidà, una carreira de lhatino ye mũîtscho mas. Los studiantes familiarizen-se cun la lhingua n todolos sous aspectos d’una maneira incomparable & profunda: anàlysis, structura, matiz, comprehension, argumentaçon, comunicaçon & mũîtscho mas. Quantes vezes se siente dizir que la fhala ye la clave pal èxitu d’intrambos integraçon social & educaçon superior? Apprehende’ la lhingua clássica decididamente offreç una ganancia. Tamien quiero describi’l lhatino cumo una disciplina que abre les puörtes a un mundu conhocido, que a la vez paeç extranyo & distante. Cumo alumno, familiariza-se uno cun la lhey romana, que tien ressonancies sol systema legal in vigor. Cun la philosophìa, que lhidia cun questiones bàsiques de la exsistencia humana. Cun los historiadores, que siempre s’approximen al a hieri cun crìtica. Cun los oradores, que son maistros comunicadores, expertos in persuadir una audiencia. Cun l alta poesìa litteraria, que fhorma parte permanente del canon occidental europeu. Cun arte: in qualquier museo onde s’entra, alcuöntren-se referencies a la antiguidà.
Per outra parte, el lhatino, por razones que ya explicàra n riba, ye una materia que convida a los alumnos a una travessìa pente mũîtschos sieglos de civilizaçon. El pensamiento crìtico que s’arrenuöva del Renacimiento & l Humanismo, les vastes extensiones de los exploradores del Nuövu Mundo, sonyando cun dreitschos universales & / ou nuövos systemas polìticos — mũîtsches vezes tornen-mos a los clàssicos, podiendo nòs utilizalos cumo speyu por comprehendenos a nòs outros mesmos.
Quiero tornar a la presunta lhuîtscha competitiva & al conceitu d’efficacia cun que comincei esta contribuçon. Sì, xhente cun qualificaçon tèchnica ye per-necessario na nuössa sociedà. Sì que ansì, al in par, la educaçon & lo social necessiten studiantes cun un fhundu ampliu. Cun rapazes da fheitscho afheitschos a la civilizaçon & a la cultura occidental so mũîtsches rimades stremades. Andar abiertos a infhoutase cun ‘l outro’ & ‘lo outro’. Spera-se que los conseyos scholares ousen rescamplar esti aspectu l studio les lhingues clàssiques. Estos han ousa’ la reflexion de lo que debier significar wöy la educaçon secundaria universal. Que la presunta concurrencia nun lo complica: tèchnica, sciencies & mathemàtica formen tamien parte de la ASO, & da cierto ye a ser ameyorada cun mòdulos.
In definitiva, schuöles que appuösten pol lhatino cumo materia d’eleiçon de la xhente civil global del futuro. Alumnos & conseyos scholares nun tenríen de tener lherça d’una eleiçon errada. Les taxes d’exitu d’alumnos in materies clàssiques de les carreires STEM na educaçon superior fhalen por si. Por tanto, fhai falta una voz cun convicçon poles lhingues clàssiques. Mas que nunca.
Prof,. Dr. Christian Laes (UA) dà historia antigua & lhatino. Ye presidente de Classica Vlaanderen, l associaçon parawes d’organizaçones & instituçones in Flandres cun implicaçon na didàctica del lhatino & griego & de la cultura greco-romana.
Fhonte:

http://www.knack.be/nieuws/belgie/latijn-is-het-vak-bij-uitstek-dat-leerlingen-uitnodigt-voor-een-tijdreis-door-vele-eeuwen-beschaving/article-opinion-939429.html?utm_content=buffer7d7a2&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer

Deixar ua Respuosta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Demudar )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Demudar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Demudar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Demudar )

Connecting to %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.